La nit s’escolava lentament pels carrers de Greenest com una mà freda cobrint-ho tot. Allà on abans hi havia hagut rialles, mercats i infants corrent rere rodes de fusta, ara només quedaven fumeres, parets fumegants i una quietud plena de fantasmes. El combat havia cessat. Els tambors havien callat. El vent xiuxiuejava a través dels balcons mig cremats, com si intentés explicar als morts el final de la història.
Sobree els parapets ennegrits de la fortalesa, quatre figures romanien en silenci.
El saló de guerra de la fortalesa havia estat convertit en una taula de supervivents. Allà on abans hi havia hagut mapes, ara hi havia vi i carn freda.
Quan els herois van entrar, Tarbaw Nighthill s’aixecà, malferit i amb el braç dret inert. Amb veu greu, declarà:
“Sigueu benvinguts. Vosaltres… sou el motiu pel qual aquesta ciutat encara respira.”
Un sanador improvisat, una espasa, i brases... el braç de Nighthill fou cauteritzat davant de tots, en un acte brutal i silenciós.
Les reaccions no es feren esperar: Rappel deixà caure una poma, Xara somrigué, Leppard intentà ajudar, però el governador era inamovible.
L'endemà, un home prim i ferit es presentà: Shifu. Havia vingut a demanar ajuda. El seu mestre, Leosin Erlanthar, havia desaparegut durant l’assalt.
En saber el nom, els records esclataren. Rappel, Leppard i fins i tot Xara reaccionaren: Leosin els havia salvat. I ara, potser era ell qui necessitava ajuda.
Shifu no podia acompanyar-los, però la seva fe els seguia. I els herois decidien que seguirien el rastre del culte.
Greenest quedava enrere. Seguint les marques d’un exèrcit en retirada, el grup avançava entre pols i cendra.
Kyth, en forma de llop, detectava un rastre... i una figura misteriosa emergia dels arbres.
Ananis —alt, prim, amb arc en mà i cicatriu al rostre— es presentava com un aliat de Leosin. I al sentir que els herois també el cercaven, s’unia a ells.
A la nit, es preparava l’emboscada. Però no tot sortí com esperaven.
Leppard trepitjà una branca i alertà el campament. La batalla esclatà. Rappel creà una il·lusió grotesca, Xara encengué els kobolds, Ananis disparava com un esperit, i Kyth invocà arrels que atrapaven als enemics.
Leppard, ferit però valent, cridava per Greenest. Quan el silenci tornà, només quedaven els herois en peu.
Cap enemic viu. Cap resposta fàcil. Però el foc de Xara cremava més intens que mai.